Industrialització i caciquisme al Berguedà 1868-1907 [Fitxer informàtic]
/ Josep Noguera Canal ; [dirigida per: Jordi Casassas]
Noguera i Canal, JosepBarcelona : Universitat de Barcelona, 2014
Dirigida per: Casassas i Ymbert, Jordi. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2013
1 recurs electrònic
El caciquisme en el període de la Restauració ha estat àmpliament estudiat. Aquest fet ha permès una interpretació global, majorment a partir de l'establiment del sufragi universal (1890), amb algunes diferències geogràfiques i cronològiques. Sense qüestionar aquesta interpretació, l'estudi de la microhistòria permet aportar algunes matisacions. Aquesta tesis pretén presentar les característiques del caciquisme al Districte Electoral de Berga en el període 1868-1907. A partir de la segona meitat del segle XIX, en la segona fase de la industrialització catalana, essent insuficient el carbó autòcton, es va recórrer a l'energia hidràulica dels rius Llobregat, Ter i Cardener. En el curs del Llobregat al seu pas per aquest Districte, sempre deprimit, s'establiren fàbriques de riu, la majoria de les quals es van beneficiar de l'estatus de colònia. Els industrials establerts es convertiren en els nous cacics que exerciren un poder absolut en tots els ordres. El frau electoral constant, fou una conseqüència d'aquest caciquisme, nou al territori, que va convertir als antics cacics en els seus agents electorals. Dominat políticament cada un d'ells el territori en el que tenien els seus interessos precisaven exercir la seva influència davant dels successius governs centrals, per la qual cosa van intervenir directament en les eleccions legislatives.
